Parleu amb vosaltres mateixos? Explicar-vos les coses és un hàbit important que ens facilita la vida i ens ajuda a estar emocionalment sans.Sense diàleg intern no creixerem com a persones, ja que, si no assimilem l’experiència, tampoc no serem crítics per millorar o aprendre dels errors.
La infància: un espai per aprendre a expressar-nos
Moltes persones confessen que es parlen poc o gens a si mateixes; totes tenen en comú un estat de confusió i de desconeixement propi. La majoria han tingut uns pares amb la mania de parlar per elles: el que a vós us convé.., el que us passa…., arribant a triar els seus hobbies, les seves carreres professionals o fins i tot les seves parelles. En arribar a la trentena, arriben a teràpia perquè comencen a ser conscients que no saben quins són els seus somnis i motivacions veritables i que els que han complert, normalment amb excel·lència, són en realitat els somnis i les il·lusions dels seus pares. Així que, en aquests casos, la feina no és fàcil, perquè cal recuperar la pròpia veu; de vegades està molt amagada i fa molts anys que no s’utilitza…. però, a poc a poc, la teràpia ofereix un espai per al diàleg intern i permet que un es comenci a descobrir.
Quan es parla d’implementar educació emocional a les escoles…. és important que es treballi l’expressió d’aquestes emocions… a través d’estimular l’ús del llenguatge oral o escrit. Igual que el joc, parlar és un signe de bona salut mental: significa que l’infant se sent segur i té un espai per ser, perquè se l’escolta i se li presta atenció. Per saber parlar com un adult autònom us heu d’haver sentit escoltats de petits. Quan una mare em diu que al seu fill de 3 anys li han dit que parla massa a l’escola, penso com ens queda encara per evolucionar, perquè els primers anys del desenvolupament humà són bàsics per a la bona adquisició del llenguatge i no es pot censurar l’espontaneïtat de la parla, i menys entendre-la com una cosa negativa.
El poder de la narrativa
En realitat, gairebé tots els problemes tenen a veure amb com ens expliquem el que ens succeeix… hi ha moltes maneres d’explicar-nos la pel·lícula de la nostra vida… podem explicar-nos-la des del got mig ple, o des del mig buit; podem explicar-nos-la des del sentit de l’humor, que és un gran aliat; podem explicar-nos-la racionalment o d’una manera dramàtica… Al final, segons com us ho expliqueu… la vostra vida serà d’una manera o d’una altra… Al llarg de la meva experiència professional m’he trobat pacients que explicaven un mateix succés de maneres radicalment oposades.
Viktor Frankl explica al seu llibre El hombre en busca del sentido com una realitat tan monstruosa com la que va viure, sent pres en un camp de concentració nazi, és molt més digerible si en feu una lectura basada a donar un sentit a aquest patiment. «Si no és a les vostres mans canviar una situació que us produeix dolor, sempre podreu escollir l’actitud amb què afronteu aquest patiment» V. Frankl. També Wayne Dier, el psicoterapeuta autor de «Tus zonas erróneas», diu «quan canviem la nostra manera de mirar les coses, les coses que mirem canvien».
Tots els capítols dolorosos de la nostra vida són els més difícils d’expressar, però és l’únic camí per poder-los superar. Un mètode molt útil és expressar el que ha passat moltes vegades, repetir-s’ho tantes vegades com calgui per arribar a assimilar-ho. El terapeuta Oscar Gonsalvez treballa amb el discurs com a eina principal i va explicar en una de les seves conferències com va provar la seva pròpia medicina, després de patir un accident en què es va trencar tots els ossos. En les primeres visites que va rebre durant la seva estada a l’hospital, narrava l’accident de manera negativa, emfatitzant el que deixaria de fer per estar enguixat tot un any. Però aquesta realitat anava canviant a mesura que repetia el relat: després d’un any hospitalitzat, ja narrava el seu accident com una oportunitat per reenfocar objectius vitals i professionals. La repetició permet acceptar el que ha passat, aconseguint cada vegada una versió més elaborada; en aquest cas, la narrativa alternativa va fer que l’accident passés de ser un problema a la seva vida a ser una oportunitat.
La dificultat per expressar-nos: l’origen de les neurosis
Expressar-nos és una manera d’assimilar l’experiència; molts trastorns de l’estat d’ànim s’originen en una dificultat d’expressió de les emocions. L’ansietat és la por no expressada….., la depressió és la tristesa no expressada, l’agorafòbia és l’elecció no expressada, el cansament crònic és l’ego no expressat… les disfuncions sexuals en la dona són la feminitat no expressada i les disfuncions sexuals en els homes, la masculinitat no expressada…., les obsessions són els canvis no expressats. Per això és tan important ajudar a posar paraules a les emocions. Si no ens expliquem el que ens passa, tampoc no sabrem què és el que volem. Si no ens expressem, emmalaltim psicològicament o fins i tot podem somatitzar i emmalaltir físicament.
Trobar la clau per obrir-nos i poder expressar
Una fórmula per activar la nostra capacitat d’expressió és fer un diari on puguem esplaiar-nos, treure el que sentim, reconèixer les nostres pors, dilemes, sensacions…. El diari és una finestra que ens dona llum…. ja que, en aquest món de bojos on tenim tan poc espai per a la reflexió i el diàleg, hi ha poques oportunitats de trobar-nos amb nosaltres mateixos i parlar-nos. No són poques les persones que, per no parlar-se…. van tirar endavant una relació amb problemes i, quan se’n van adonar, ja era massa tard per arreglar-ho… Una pacient, fent el diari, em va comentar que, en llegir les seves dues últimes setmanes, hi veia angoixa i tedi quan es referia a la feina, i no havia estat conscient del seu malestar laboral fins a rellegir-se. Per això, de vegades petem i arribem als «prous», perquè aguantem sense adonar-nos-en situacions extremes i, sense el GPS de la nostra veu interior, fem vessar el got fins que cau.
Socialitzar també és una activitat molt sana que ens obliga a expressar-nos. Prendre una cervesa amb un col·lega i explicar-li la vida és parlar amb nosaltres mateixos; veure una pel·li i després comentar-la és parlar de nosaltres mateixos; dir el que opinem quan discutim en un sopar sobre política és parlar amb nosaltres mateixos… qualsevol excusa per reunir-se i parlar és una oportunitat per treballar el nostre món interior.
Igual que cuidem el nostre cos amb una alimentació sana i l’esport, el nostre equilibri emocional hauria de ser una prioritat més. Quan estem de vacances, més relaxats, solem millorar i guanyem espai per al diàleg intern; per això el setembre és un mes de bons i nous propòsits. Hauríem d’intentar aconseguir aquests espais al llarg de l’any… buscant un lloc silenciós i sense interrupcions, escrivint… conduint, passejant a soles… a través de la música, el contacte amb la natura. Cada persona ha de trobar el vehicle que necessita per connectar amb el seu món interior i poder iniciar un diàleg… també els cercles, la psicoteràpia, les escapades amb amics…. busqueu el vostre lloc, feu-vos escoltar i no pareu de parlar!!!
