Coneixeu alguna dona poderosa? Segur que sí, en realitat n’hi ha per tot arreu: la velleta que us trobeu cada dia a l’autobús, la caixera del supermercat, una tia llunyana… moltes vegades no som conscients de tenir algú així a prop perquè passen desapercebudes, però si aconseguiu reconèixer-les, la vostra vida canviarà per sempre.
Em refereixo a dones increïbles que, amb només una frase, fan que el temps s’aturi uns segons; tanqueu els ulls i, en obrir-los, el món que us trobeu és nou, diferent de l’anterior, perquè us han ensenyat una perspectiva que fa que ho veieu tot d’un altre color.
No han de ser necessàriament erudites, cultes o acadèmicament brillants… però sí que tenen una perspectiva de la realitat que els permet discriminar allò essencial d’allò mundà. No necessiten grans coses per ser felices, perquè la seva felicitat es troba en el seu interior i no tenen por si es deixen portar per la seva intuïció i les seves emocions.
La nostra societat les ha fet invisibles, no són a priori dones d’èxit, encara que aquestes dones desprenen magnetisme, perquè la resta de mortals plens de pors i inseguretats necessiten d’elles per alimentar-se d’amor i connectar amb l’essència de la vida.
No tenen edat, hi ha dones poderoses de quinze anys que són sàvies des que van néixer i d’altres que n’han après amb els anys i es van empoderant gràcies a la seva experiència vital.
En la meva vida, se m’han creuat unes quantes, encara que no sempre les he reconegut al moment, sinó quan ja havien passat pel meu camí i ja eren en un altre lloc. Les que tinc al costat, en el meu present, són un tresor, perquè només mirant-les, en podeu aprendre.
En la nostra societat patriarcal, les dones poderoses són tractades de boges, d’extravagants… el poder femení sempre ha estat reprimit. Per això, a l’edat mitjana, a aquestes dones se les titllava de bruixes i se les cremava a la foguera. En realitat, eren dones sàvies que utilitzaven la seva relació amb la natura per cuidar els malalts i, fins i tot, curar-los amb les plantes.
Les pel·lícules i novel·les… tenen la seva pròpia representació de dones poderoses… encara que sempre se les tracti de rareres o mig bruixes, vagin vestides diferent i facin una mica de por… des de Mary Poppins a Pipi Calcesllargues, Lydia la nena gòtica de Bitelchus, Mathilda, Amélie… També la història té els mateixos arquetips: Maria Magdalena, Cleòpatra, Hipàcia, Joana d’Arc, Virginia Woolf, Simone de Beauvoir, Frida Kahlo… No és estrany que totes, de nenes, ens hàgim sentit atretes per aquests personatges perquè el nostre arquetip de la xamana i la nostra força interior s’ha reprimit en la nostra educació… encara que dins de cadascuna, adormida o mig despertant, es trobi la dona poderosa. Tots aquests personatges són, d’alguna manera, transgressors de la seva època, no segueixen el ramat, són dones revolucionàries que tenen una visió una mica diferent de la realitat, però per això han aconseguit transmetre al món la seva saviesa i han deixat el seu llegat per a la posteritat.
La nostra cultura no t’educa per desenvolupar la intuïció, ni valida el fet de transgredir les normes, ni t’ensenya a escoltar el teu cos i les teves emocions, ni aplaudeix la teva capacitat crítica i que tinguis el teu propi criteri de les coses. En general, ningú creu en si mateixa, perquè està mal vist ser una creguda… però és el camí perquè puguis desenvolupar tot el teu potencial com a persona i puguis empoderar-te.
Si us entreneu un poc i us escolteu en la fase premenstrual i durant els embarassos, podreu iniciar-vos en l’entrada al vostre submón. A mesura que sou conscients del que significa aquest poder, és més fàcil reconèixer-lo en vós i poder-lo utilitzar. Per exemple, en el meu tercer embaràs, vaig poder connectar molt més amb el meu poder interior, perquè sabia com buscar-lo i el reconeixia quan apareixia. Una pacient embarassada per primera vegada em donava la notícia espantada i nerviosa… jo la vaig felicitar emocionada i li vaig dir la sort que tenia pel seu estat… li vaig dir que podria veure-hi pel tercer ull… ella no entenia gaire bé a quin ull em referia. Li vaig explicar que era un ull que fa gran tot allò que us han ensenyat a veure petit, i fa petit allò que sempre us han ensenyat a veure gran. Per això la dona embarassada conscient de la seva nova energia es fa poderosa, i aquest magnetisme que despren fa que li somriguin pel carrer i res tòxic l’afecti en la seva bombolla de felicitat.
La menstruació també us empodera; si escriviu els vostres somnis i les vostres impressions en aquest moment del cicle, tindreu grans revelacions d’aquells detalls que no es perceben a simple vista… i encara que al principi sembli un cicle de dies grisos i nuvolades negres, el sol sortirà amb més força si aconseguiu gaudir de la tempesta.
Però el moment d’esplendor de la dona poderosa és a partir de la menopausa; llavors, si aquesta dona capgira els missatges de la societat que s’entesta a dir-li que ja no existeix i aprèn a sentir-se bella, pot arribar a ser increïble i pot aconseguir convertir-se en una dona molt sàvia. Una dona sàvia sap com utilitzar la seva energia: quan parlar i quan callar, quan estar activa i quan retirar-se. “En la seva primera menstruació, una dona descobreix el seu poder. Durant els seus anys menstruals, el practica. En la menopausa es converteix en ell”. (Saviesa nativa americana)
La dona poderosa parla des de la veritat, encara que sigui una veritat difícil; no us farà mal perquè aquesta dona no té la intenció de ferir-vos ni de destruir-vos. Al contrari, ella us dirà allò que ningú s’atreveix a dir-vos, però que quan ho escolteu, sabreu immediatament que és cert, perquè és la veritat que fa anys que estàveu esperant. Una amiga va topar amb una dona poderosa que li va comentar, després d’una setmana de convivència, si s’adonava que per al seu marit ella era invisible. Al cap d’uns mesos, es va separar. La meva amiga no volia reconèixer que la seva relació estava morta des de feia anys; al final, aquella dona que estava de pas a la seva vida la va ajudar a fer conscient el problema i a passar a l’acció. Són com unes segones mares; no només tenim una única mare a la nostra vida. Normalment, les dones poderoses s’assemblen a les nostres mares perquè no us envegen ni us fereixen, coneixen tot el vostre potencial i us animen a creure en vós mateixes i a expressar-vos.
Elles saben perquè observen, reconeixen allò fràgil, allò delicat, allò que s’ha de podar; per això tenen tan bona mà amb les plantes… al final respecten els cicles de la vida i de la mort i, si una cosa s’ha d’acabar, no es resisteixen i deixen que marxi. Jo conec una dona poderosa que als funerals està sempre al costat dels més tristos; ella sap com fer-los costat sense ofegar-los ni abandonar-los, sense dir de més ni de menys, per això els qui pateixen sempre la busquen.
Al capdavall, una dona poderosa ha descobert el seu poder interior, és sensible, receptiva i fa servir la seva força femenina des de l’amor i la humilitat. Si voleu potenciar-la, us convido a iniciar un viatge cap al vostre interior: valoreu el vostre temps personal, escolteu la vostra vulnerabilitat, trenqueu amb el que és vell, connecteu amb el que és pur (amb els nens i els animals), gaudiu de la quotidianitat i escolteu la vostra intuïció… però sobretot busqueu la que ja en sap; mai reconeixerà ser una d’elles, però si la descobriu, haureu trobat un tresor amb el qual podreu aprendre-ho tot.
