Despr\u00e9s d\u2019una p\u00e8rdua podem morir i quedar-nos quiets per sempre, o tornar a n\u00e9ixer i comen\u00e7ar una nova vida. Quan parlem de p\u00e8rdua, parlem d\u2019alguna cosa que mor: des de perdre un \u00e9sser estimat, separar-se d\u2019una parella, fins a perdre una cama o la vista, perdre la possibilitat de caminar, patir un avortament, deixar el nostre pa\u00eds, ser acomiadat del nostre lloc de feina, canviar d\u2019escola, vendre la nostra estimada casa\u2026 \u00c9s una cosa que era important a les nostres vides per\u00f2 que s\u2019acaba, deixant un buit molt gran.<\/p>\n\n
Una pacient es va lesionar el genoll; ella volia ser ballarina i va lluitar-hi, ballava amb molt\u00edssim dolor fins que el seu cos li va dir prou. Des d\u2019aleshores, no poder ballar \u00e9s com acaba totes les seves frases; res no la motiva, ni la feina, ni la seva parella\u2026 i sempre la culpa de tot la t\u00e9 el seu genoll, que no la va deixar complir el seu somni. Han passat vint anys i continua trista, per\u00f2 acaba d\u2019arribar a ter\u00e0pia: vol canviar i trobar un motor a la seva vida. <\/p>\n\n
Quan alguna cosa mor, neix una altra etapa; hem de transformar aquesta mort en alguna cosa nova, per molt que all\u00f2 que deixem enrere sigui dolor\u00f3s i costi desapegar-se\u2019n. Reinventar-nos en alg\u00fa nou no \u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 \u00e9s l\u2019\u00fanic cam\u00ed per sobreviure.<\/strong><\/p>\n\n Un \u00e9sser viu neix, creix, mor i torna a n\u00e9ixer com un nou \u00e9sser; de la putrefacci\u00f3 en ve la subst\u00e0ncia f\u00e8rtil que \u00e9s la base de la nova vida: \u00e9s un cicle sense fi. Els cucs es converteixen en papallones, per\u00f2 tot el proc\u00e9s \u00e9s lent, i han de romandre quiets i dins del seu capoll fins que estiguin preparats per canviar. Per aix\u00f2, entre la mort d\u2019all\u00f2 que s\u2019acaba i la vida d\u2019all\u00f2 que comen\u00e7a, hi ha un tr\u00e0nsit, un temps d\u2019espera, d\u2019incertesa i de reflexi\u00f3.<\/strong> De vegades \u00e9s un temps que sembla buit, perdut, ca\u00f2tic, infructu\u00f3s\u2026 per\u00f2 \u00e9s un temps de gestaci\u00f3 d\u2019un nou \u00e9sser i \u00e9s necessari. \u00c9s un temps en qu\u00e8 es troba la intersecci\u00f3 entre el passat i el futur\u2026 una part de nosaltres continua mirant enrere, enyorant all\u00f2 perdut, i l\u2019altra part mira cap al futur amb valentia, amb ganes de canvi, per\u00f2 amb incertesa i por; per aix\u00f2 ens quedem quiets. <\/p>\n\n Hi ha persones que no volen aturar-se, que pateixen una p\u00e8rdua i de seguida ja es posen amb una altra cosa. De vegades, no volem acceptar la nostra desorientaci\u00f3; ens espanta sentir-nos perduts i el caos. Per\u00f2 \u00e9s un estat d\u2019\u00e0nim normal, per aix\u00f2 respectar aquestes emocions i no tapar-les \u00e9s necessari per assimilar el que s\u2019ha viscut i poder passar p\u00e0gina. All\u00f2 que es diu que un clau en treu un altre, per exemple, despr\u00e9s d\u2019una ruptura sentimental, no \u00e9s gaire recomanable: qui va massa de pressa i enlla\u00e7a amb una altra relaci\u00f3 sense gaireb\u00e9 aturar-se, sovint s\u2019estavella. Com diu el psiquiatre Boris Cirulnik, \u201cun ferit no pot tornar a la vida de manera immediata\u201d.<\/strong> <\/p>\n\n El drama existencial ha estat un tema tractat en totes les disciplines, des de l\u2019art, la literatura, la filosofia, l\u2019astronomia, la psicologia\u2026 al llarg de tots els segles de la humanitat. Irvin Yalom, psic\u00f2leg fam\u00f3s pels seus llibres sobre psicoter\u00e0pia, explica com en tot proc\u00e9s terap\u00e8utic, normalment al final, quan la persona comen\u00e7a a estar b\u00e9, apareix la por que s\u2019acabi el benestar, a perdre all\u00f2 bo que acabo de consolidar. \u00c9s un dels temes recurrents que sorgeix en un proc\u00e9s terap\u00e8utic: la por de patir i de la mort. Qui ha fet ter\u00e0pia o ha experimentat una p\u00e8rdua o un gran canvi a la seva vida, ent\u00e9n el proc\u00e9s de transformaci\u00f3 i accepta la paradoxa de la vida i la mort. <\/p>\n\n La setmana passada, a la televisi\u00f3, vaig veure per casualitat \u201cEl laberinto\u201d, una pel\u00b7l\u00edcula molt recomanable, sobre uns pares que perden el seu fill de quatre anys. No era una pel\u00b7l\u00edcula dura, tot i que la tem\u00e0tica tracti una p\u00e8rdua tan gran. El director transmet el missatge que la vida ha de continuar d\u2019una altra manera i els seus personatges, despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode de desorientaci\u00f3 i confusi\u00f3, aconsegueixen continuar caminant, encara sense saber gaire b\u00e9 qu\u00e8 els depara el futur, per\u00f2 aconsegueixen mirar cap a l\u2019infinit. <\/p>\n\n \u201cEl naixement \u00e9s la mort de la vida que coneix\u00edem; la mort \u00e9s el naixement de la vida que encara no hem viscut<\/strong>\u201d M. Woodman. Aquesta ambival\u00e8ncia forma part de la vida, i l\u2019hem d\u2019entendre per poder viure en harmonia. Les persones que es queden tetrapl\u00e8giques senten com una part de la seva vida ha mort, per\u00f2 B. Cirulnik, que les tracta, explica que si en la seva mirada brilla l\u2019amor per la vida, se\u2019ls aguditza el plaer de viure all\u00f2 que encara continua sent possible. Fan esport encara que abans no fossin esportistes, fan amics m\u00e9s f\u00e0cilment, treballen m\u00e9s\u2026 <\/p>\n\n Aquesta setmana una pacient plorava a la sessi\u00f3 perqu\u00e8 el seu exmarit estava iniciant una relaci\u00f3 amb una altra dona. Feia un any que ella havia decidit deixar-lo, per\u00f2 fins aleshores continuaven sent els mateixos i la relaci\u00f3 seguia estancada, gaireb\u00e9 morta, com en els seus vint anys de matrimoni. El canvi va succeir nom\u00e9s fa uns dies, quan l\u2019home passiu i depressiu que ella coneixia va donar pas a un home il\u00b7lusionat per una altra dona. Vam detectar durant la sessi\u00f3 que la seva tristesa venia de la por de pensar que ara s\u00ed que el perdia per sempre. El que li faltava entendre era que despr\u00e9s d\u2019una mort no ve m\u00e9s mort, sin\u00f3 l\u2019oportunitat de construir un nou vincle. Per aix\u00f2, durant la ter\u00e0pia, treballem la idea de veure l\u2019ampolla mig plena: per fi aquella relaci\u00f3 de vint anys de dolor i estancament tenia els dies comptats. Vam tra\u00e7ar un objectiu, que era intentar buscar una relaci\u00f3 diferent amb el seu ex; ara s\u00ed que podrien ser amics, col\u00b7legues, c\u00f2mplices. El canvi en la parella nom\u00e9s \u00e9s possible quan tots dos membres aconsegueixen tancar b\u00e9, amb tots els cadenats i per sempre, all\u00f2 que van ser, i donen pas a all\u00f2 que seran.<\/strong><\/p>\n\n L\u2019\u00fanica mort que acaba en mort \u00e9s quan no transformem el dolor, quan ens quedem fixats en el passat, quan continuem caminant f\u00edsicament per\u00f2 la nostra \u00e0nima i la nostra psique no viuen el present ni projecten el futur: ploren eternament all\u00f2 perdut.<\/p>\n\n No es tracta de frivolitzar el dolor. Robert Neimeyer, psic\u00f2leg reconegut internacionalment com a expert en el proc\u00e9s de dol, explica que una p\u00e8rdua no se supera del tot mai. El dolor ens acompanya al llarg de la vida, ve i va, \u00e9s intermitent; de vegades es nota com si la p\u00e8rdua hagu\u00e9s estat ahir encara que hagin passat mil anys; en altres \u00e8poques \u00e9s suportable, per\u00f2 el que cal saber \u00e9s aprendre a viure-hi. <\/p>\n\n Moltes vegades, el dolor ens confon: ens preguntem com pot ser que trobi a faltar el lloc de feina on em sentia tan malament, o com pot ser que enyori la meva parella quan ja no la suportava, o aquell amic t\u00f2xic que et vas treure de sobre i avui, recordant una nit de copes, el trobes a faltar. Per\u00f2 \u00e9s que el final d\u2019una etapa no \u00e9s fulminant: \u00e9s com capes de ceba; hi ha molts dols dins d\u2019una sola mort: la mort d\u2019all\u00f2 que eres, la mort de les teves expectatives, dels teus somnis, de la innoc\u00e8ncia, dels teus projectes de futur, d\u2019all\u00f2 que creies que significava l\u2019amistat o l\u2019amor, de l\u2019altre, de la seva companyia\u2026 Un pacient em va comentar que li preocupava la contradicci\u00f3 que sentia quan, d\u2019una banda, estimava amb bogeria la seva dona i sentia il\u00b7lusi\u00f3 pels seus projectes de futur junts; tanmateix, continuava recordant la seva relaci\u00f3 anterior, tot i que ja feia tres anys que estaven separats. Casualment, despr\u00e9s de la nostra sessi\u00f3, la seva ex li va enviar una foto del gos que havien comprat junts; li va explicar que aquell mateix dia el sacrificaria perqu\u00e8 era gran i estava malalt, i el va avisar perqu\u00e8 va creure que era just compartir-ho amb ell. El meu pacient va plorar tota la tarda, per\u00f2 va entendre que era una part m\u00e9s del tancament de la hist\u00f2ria, i es va permetre estimar-la: plorava pel que mai no serien, sense sentir-se culpable, sense sentir que, de vegades, trobar a faltar el passat no vol dir que desitgis tornar-hi, i que continuar estimant les persones que vas deixar enrere no vol dir que estimis menys les persones que finalment has escollit per compartir la teva vida. <\/p>\n\n Per molt que de vegades all\u00f2 dolent sigui el pitjor que ens pot passar, moltes vegades, a posteriori, sentim que aquella experi\u00e8ncia va ser necess\u00e0ria per ser la persona en qu\u00e8 ara ens hem convertit. De vegades, aquella porta que tanquem ens dona la possibilitat d\u2019obrir-ne d\u2019altres, diferents per\u00f2 tamb\u00e9 amb sorpreses agradables. Al final, els canvis sorgeixen de petites o grans incomoditats, per\u00f2 s\u00f3n precisament aquestes incomoditats les que ens mouen i ens porten a cr\u00e9ixer. Despr\u00e9s d\u2019una mort, es pot tornar a la vida, tot i que la p\u00e8rdua ens hagi destrossat per dins, i despr\u00e9s siguem persones diferents.<\/strong><\/p>\n\n El secret quan una \u00e0nima est\u00e0 ferida \u00e9s transformar-la en bellesa, en poesia, en solidaritat; transformar-se a trav\u00e9s de l\u2019amor per la vida. Trobar un motiu per viure o alg\u00fa per qui viure. H\u00f6lderlin deia que la poesia era l\u2019hospital de les \u00e0nimes ferides. Si aconseguim transformar la nostra ferida en alguna cosa constructiva, potser trobem un tresor: el sentit de la nostra vida.<\/strong><\/p>\n\n \u201c \u00c9s estranya la manera com les coses adquireixen sentit quan s\u2019acaben\u2026 \u00e9s aleshores quan comen\u00e7a la hist\u00f2ria<\/strong>\u201d J. L. Godard. \u00c9loge de l\u2019amour, Film Remiscence, 2001. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La p\u00e8rdua Despr\u00e9s d\u2019una p\u00e8rdua podem morir i quedar-nos quiets per sempre, o tornar a n\u00e9ixer i comen\u00e7ar una nova vida. Quan parlem de p\u00e8rdua, parlem d\u2019alguna cosa que mor: des de perdre un \u00e9sser estimat, separar-se d\u2019una parella, fins a perdre una cama o la vista, perdre la possibilitat de caminar, patir un avortament, […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":1848,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1847","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categorizar"],"acf":[],"yoast_head":"\nEl cicle de la vida: la metamorfosi<\/h2>\n\n
La paradoxa de la vida i la mort<\/h2>\n\n
Digerir el dolor<\/h2>\n\n
El sentit de la vida<\/h2>\n\n