{"id":1791,"date":"2026-07-13T12:42:39","date_gmt":"2026-07-13T10:42:39","guid":{"rendered":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/el-monstre-de-mama\/"},"modified":"2026-09-25T13:26:28","modified_gmt":"2026-09-25T11:26:28","slug":"el-monstre-de-mama","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/el-monstre-de-mama\/","title":{"rendered":"El monstre de mam\u00e0"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Una amiga em confessava en to avergonyit que s&#8217;havia sentit mala mare, <em>\u00abs\u00f3c un monstre\u00bb<\/em>, em va dir. Per a mi, \u00e9s una mare admirable, que es passa les tardes amb els seus cadells i no s&#8217;ofega, que mai no perd la paci\u00e8ncia, que juga, els escolta, els mima\u2026 per\u00f2 em deia que estava cansada, que havia arribat al l\u00edmit, que no podia quan desobe\u00efen, quan tiraven les joguines per terra, quan feien algun rebequeria. Un dia, un tsunami devastador es va apoderar d&#8217;ella quan els seus nens no volien sortir de casa i es feia tard, aleshores va esclatar! Va comen\u00e7ar a cridar-los, a donar portades i amena\u00e7ar-los amb mil c\u00e0stigs que no compliria per\u00f2 que en aquell moment de f\u00faria incontrolada creia que no eren suficients, i cridava m\u00e9s i m\u00e9s\u2026 Els seus nens van agafar les carteres i hi va haver un llarg silenci fins arribar a la porta de l&#8217;escola, quan va tornar a casa, va trencar a plorar. Ella m&#8217;ho explicava horroritzada i jo no parava de riure imaginant la meva amiga, la bona mare, traient el seu monstre, aleshores, em va mirar perplexa insistint-me que jo no l&#8217;entenia, perqu\u00e8 se sentia la pitjor de les mares.<\/p>\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Li vaig explicar que en les meves xerrades per a pares despr\u00e9s de n\u00e9ixer els meus fills, el meu discurs anava dirigit principalment a treballar la culpa i a contenir la frustraci\u00f3 quan se&#8217;ns acaba la paci\u00e8ncia i els tractem malament sense voler. En una d&#8217;aquestes sessions, vaig insistir tant en aquesta idea, que al final els pares assistents van recon\u00e8ixer haver perdut els nervis i haver-se equivocat moltes vegades. No vaig tractar de minimitzar-ho per\u00f2 s\u00ed de normalitzar la idea que som humans, no m\u00e0quines i que recon\u00e8ixer els nostres errors en la crian\u00e7a dels nostres fills, \u00e9s el cam\u00ed per millorar la nostra funci\u00f3 com a pares.<\/p>\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Les mares tenim doble personalitat, com el Doctor Jekyll i Mr. Hyde. D&#8217;una banda hi ha la bona mare, que en general \u00e9s la que sempre somriu, disponible, pacient, amorosa, generosa, entregada a la vida dels fills, que els gaudeix al m\u00e0xim. L&#8217;altra meitat, \u00e9s la mare monstre, la que se sent esgotada, aclaparada, cansada, que perd els nervis i que no t\u00e9 temps per a res, ni forces per jugar\u2026 i fins i tot crida i sembla una desequilibrada. Normalment, hi ha una lluita interior entre les dues mares, tenim ratxes i ciclem. El problema \u00e9s quan neguem el nostre costat monstre, ens sentim malament perqu\u00e8 no arribem a l&#8217;ideal de mare que volem ser, ens frustrem i ens culpem enormement.<\/p>\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Fa uns anys, vaig estar en un pa\u00eds afric\u00e0 i vaig visitar un poblat ind\u00edgena, an\u00e0vem passejant quan vaig observar que a cada porta de cada cabana, hi havia una mam\u00e0 a terra amb el seu nad\u00f3 agafat del pit i l&#8217;\u00e0via que l&#8217;acompanyava asseguda al costat. Alguna tenia m\u00e9s dones assegudes al voltant\u2026 vigilant algun altre nad\u00f3 m\u00e9s gran que corria a prop. <em>Quina sort que tenen aquestes mares!<\/em> vaig pensar. Jo ja tenia dos nens petits, per aix\u00f2, aquella imatge va ser impactant per a mi, perqu\u00e8 la meva experi\u00e8ncia amb ells era i continuava sent molt diferent. Mentre elles estaven acompanyades, sostingudes per la seva tribu familiar, nosaltres hem d&#8217;anar a la compra, portar els nens a l&#8217;escola, treballar. All\u00e0, en canvi, almenys en aquesta primera etapa, la dona \u00e9s respectada i cuidada enormement. Les altres dones de la fam\u00edlia, l&#8217;ajuden perqu\u00e8 ella pugui estar exclusivament dedicada a cuidar del seu nad\u00f3.<\/p>\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En la generaci\u00f3 anterior, la de les nostres mares, les coses eren diferents, moltes vivien amb les \u00e0vies i la immensa majoria no treballava, la nostra en canvi, \u00e9s una generaci\u00f3 de superwoman. El temps de contenci\u00f3 dura els dies de l&#8217;hospital i despr\u00e9s en arribar a casa i per a la resta de la crian\u00e7a, estar soles. No \u00e9s que ells no ajudin, per\u00f2 tamb\u00e9 treballen fora de casa, afortunadament tamb\u00e9 van al parc, al pediatre, canvien bolquers\u2026 no obstant aix\u00f2, les dones segueixen nodrint emocionalment la fam\u00edlia i portant el pes de la casa i dels fills. Normalment al mes de tenir el nad\u00f3, els que et van venir a veure s&#8217;han oblidat de tu i si et truquen et pregunten nom\u00e9s per la criatura. Per aix\u00f2, jo intento anar a veure les amigues en aquest moment, que \u00e9s normalment quan ens d\u00f3na la baixada, i \u00e9s clar, vist el panorama, no \u00e9s casualitat. La depressi\u00f3 postpart \u00e9s com una alienaci\u00f3 que ning\u00fa no vol tenir, ni recon\u00e8ixer\u2026 algunes dones es queixen de per qu\u00e8 ning\u00fa, ni tan sols les amigues, els van avisar del dur que era tenir un fill i de qu\u00e8 nom\u00e9s ens expliquin la part bona. Compartir la teva viv\u00e8ncia com a mare i explicar les teves baixades pot ser molt reparador per a aquelles mares que ho estan passant malament i es creuen que aix\u00f2 nom\u00e9s els est\u00e0 passant a elles. Un amic del meu marit que havia tingut bessons recentment, penjava fotos meravelloses a les xarxes socials, aix\u00ed que li vaig comentar el b\u00e9 que semblaven portar-ho, ell amb la seva visi\u00f3 pr\u00e0ctica de la vida, em va dir: \u00ab<em>no t&#8217;ho creguis, el meu amic em conta que tenen dies de tot, el que passa \u00e9s que a Instagram nom\u00e9s pengen el bonic\u00bb<\/em>. \u00c9s clar, al final ens creiem que les altres mares estan sempre felices, estan permanentment enamorades dels seus rebenys i mai no tenen dies dolents, aix\u00ed que penses que nom\u00e9s existeix un monstre, i aquest monstre ets tu.<\/p>\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A difer\u00e8ncia dels pa\u00efsos del nord d&#8217;Europa, aqu\u00ed als quatre mesos de n\u00e9ixer el nad\u00f3, la majoria ja combina la maternitat amb la vida professional. Aix\u00f2 en realitat, \u00e9s una salvajada per\u00f2 nosaltres ens hem adaptat tant al sistema, que ni ens queixem, ho donem per v\u00e0lid i a m\u00e9s a m\u00e9s diem <em>\u00abem feia pena separar-me del nad\u00f3 per\u00f2 necessitava recuperar una mica una parcel\u00b7la de la meva vida\u00bb<\/em>. Tornar a voler tenir les nostres rutines, \u00e9s molt comprensible, el fort \u00e9s que recuperar el nostre espai, hauria de ser una cosa que decid\u00edssim nosaltres de forma progressiva a mesura que anem gestionant la nostra nova vida i no una cosa que vingui imposada per pol\u00edtiques patriarcals. A tot aix\u00f2, les mares pretenem portar-ho b\u00e9, encaixar-ho i a m\u00e9s ser mod\u00e8liques en totes les facetes. Moltes ho aconsegueixen, encara que s&#8217;hi deixin la pell i paguin molts peatges pel cam\u00ed, sense ser-ne conscients.<\/p>\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Quan tens una conversa amb una altra mam\u00e0, poden haver-hi dos di\u00e0legs, <em>\u00abel tot genial\u00bb<\/em> que \u00e9s molt avorrit i el discurs aut\u00e8ntic. Aix\u00ed que quan em trobo amb alg\u00fa, comen\u00e7o a explicar qualsevol contratemps de la setmana, aix\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil, perqu\u00e8 sempre n&#8217;hi ha algun. Aleshores la conversa d\u00f3na un gir inesperat, en dialogar des del meu monstre puc tamb\u00e9 accedir al monstre de l&#8217;altra mare. La conversa s&#8217;omple de complicitat, \u00e9s molt m\u00e9s realista, i en acomiadar-me, m&#8217;adono del molt que necessit\u00e0vem explicar-nos, de la ferida enorme que tenim, del dur que \u00e9s aquesta societat que ens envia un missatge que les mares s\u00f3n perfectes i ens ho creiem perqu\u00e8 arribem al punt d&#8217;ocultar la nostra vulnerabilitat.<\/p>\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">\u00c9s tan important acceptar que som humanes, que tenim l\u00edmits i recon\u00e8ixer el nostre costat monstre, de vegades \u00e9s dif\u00edcil mirar-se al mirall, per\u00f2 el principi per tornar a equilibrar-se, per viure la maternitat de forma plena i conscient comen\u00e7a per recon\u00e8ixer que de vegades arribem tard a buscar-los, que mengen m\u00e9s sucre del que haurien, que els deixes el m\u00f2bil per descansar cinc minuts, que veuen la tele m\u00e9s temps del desitjable, que celebres que s&#8217;hagin adormit r\u00e0pid\u2026 l&#8217;\u00fanic cam\u00ed per sanar les nostres ferides comen\u00e7a en la sinceritat amb nosaltres mateixes.<\/p>\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Tampoc no hem de negar que ells ens necessiten, i dir-nos que est\u00e0 de m\u00e9s acompanyar-los amb un conte per adormir-se, que el pit i el biber\u00f3 s\u00f3n la mateixa cosa, que no els agrada el parc, que prefereixen jugar amb els amics que amb nosaltres\u2026 de vegades quan ens sentim incapa\u00e7os de donar-los, ens autoenganyem. Sempre \u00e9s millor dir faig el que puc, el que la log\u00edstica em permet, el que la meva vida professional em deixa, faig fins que se m&#8217;esgoten les bateries i recon\u00e8ixer on no arribem. Perqu\u00e8 aquesta societat no est\u00e0 preparada per donar-los sempre un temps de qualitat i en conseq\u00fc\u00e8ncia els pares tampoc. Si visqu\u00e9ssim en una illa, sense rellotges, ni hipoteques que pagar, sense presses per arribar a la feina, envoltats de fam\u00edlia i amics i platja tot el dia, potser ser\u00edem millors pares, per\u00f2 aqu\u00ed tal com est\u00e0 el pati ja fem malabars. Per aix\u00f2 totes tenim drets, dret a prendre&#8217;ns una tarda per a nosaltres, a fantasiejar i per fi escapar-te un cap de setmana amb amigues\u2026 I ning\u00fa no \u00e9s criticable, ni la que escull no donar el pit, ni la que aplica el m\u00e8tode Estivill, ni la que treballa molt, ni la que porta el nen als quatre mesos a la guarderia, perqu\u00e8 no podem ser perfectes i cadascuna t\u00e9 la seva circumst\u00e0ncia i el seu topall. Hem de baixar expectatives, i no intentar arribar a tot, perqu\u00e8 si ens passem de voltes, la mare monstre es menja la bona mare i aleshores ens desbordem que \u00e9s just el que volem evitar. Per tot aix\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s important, buscar aquests espais de parella, d&#8217;amics, de riures, de fer esport, de realitzaci\u00f3 professional, de solitud\u2026 almenys de tant en tant perqu\u00e8 necessites separar-te de la crian\u00e7a, per poder agafar aire i tornar a apropar-te a ells amb energies renovades.<\/p>\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Menys mal que els nostres fills, s\u00f3n els jutges dels nostres actes i al final s\u00f3n molt m\u00e9s ben\u00e8vols que la nostra jutgessa interior. El conflicte \u00e9s necessari, si ens hem passat pots demanar-los perd\u00f3 i ells aprendran a equivocar-se. Sempre el que els dones \u00e9s molt m\u00e9s del que et creus, ells si coneixen els teus defectes, aprendran a empatitzar i a posar-se al teu lloc. Seguiran demanant afecte les vint-i-quatre hores del dia, perqu\u00e8 \u00e9s el que per naturalesa els toca, i tu, pel teu costat, no arribar\u00e0s a cobrir d&#8217;amor tota la seva jornada, per\u00f2 podran aprendre a ser vulnerables en con\u00e8ixer la teva vulnerabilitat.<\/p>\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La meva amiga, la <em>\u00abbona mare\u00bb<\/em>, \u00e9s ara molt millor mare des que va abra\u00e7ar el seu costat monstre. Quan va comprendre que malgrat equivocar-se\u2026 fa el que pot per superar-se cada dia, al final, va fer un primer pas del cam\u00ed cap a una maternitat m\u00e9s conscient i sana.<\/p>\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquest post el dedico a totes les mares i pares que lluiten per educar els seus fills i donar-los el millor, encara que de vegades no arribin a tot, encara que de vegades tamb\u00e9 s&#8217;equivoquin!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Una amiga em confessava en to avergonyit que s&#8217;havia sentit mala mare, \u00abs\u00f3c un monstre\u00bb, em va dir. Per a mi, \u00e9s una mare admirable, que es passa les tardes amb els seus cadells i no s&#8217;ofega, que mai no perd la paci\u00e8ncia, que juga, els escolta, els mima\u2026 per\u00f2 em deia que estava cansada, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":1792,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1791","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categorizar"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v28.7 - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-wordpress\/ -->\n<title>\u25b7El monstre de mam\u00e0 - \u3010 Carla P\u00e9rez Marti. \u3011<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Una amiga em confessava en to avergonyit que s&#039;havia sentit mala mare, \u00abs\u00f3c un monstre\u00bb, em va dir. Per a mi, \u00e9s una mare admirable, que es passa les \u2713\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/el-monstre-de-mama\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"\u25b7El monstre de mam\u00e0 - \u3010 Carla P\u00e9rez Marti. \u3011\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Una amiga em confessava en to avergonyit que s&#039;havia sentit mala mare, \u00abs\u00f3c un monstre\u00bb, em va dir. Per a mi, \u00e9s una mare admirable, que es passa les \u2713\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/el-monstre-de-mama\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Carla P\u00e9rez Marti.\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2026-07-13T10:42:39+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-09-25T11:26:28+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/carlaperezmarti.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/20.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"745\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"496\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"wwwarcelona\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"wwwarcelona\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/el-monstre-de-mama\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/el-monstre-de-mama\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"wwwarcelona\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/6d1589389648537fc1309eaa7b06ae4a\"},\"headline\":\"El monstre de mam\u00e0\",\"datePublished\":\"2026-07-13T10:42:39+00:00\",\"dateModified\":\"2026-09-25T11:26:28+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/el-monstre-de-mama\\\/\"},\"wordCount\":1919,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/el-monstre-de-mama\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/07\\\/20.png\",\"articleSection\":[\"Sin categorizar\"],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/el-monstre-de-mama\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/el-monstre-de-mama\\\/\",\"name\":\"\u25b7El monstre de mam\u00e0 - \u3010 Carla P\u00e9rez Marti. \u3011\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/el-monstre-de-mama\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/el-monstre-de-mama\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/07\\\/20.png\",\"datePublished\":\"2026-07-13T10:42:39+00:00\",\"dateModified\":\"2026-09-25T11:26:28+00:00\",\"description\":\"Una amiga em confessava en to avergonyit que s'havia sentit mala mare, \u00abs\u00f3c un monstre\u00bb, em va dir. Per a mi, \u00e9s una mare admirable, que es passa les \u2713\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/el-monstre-de-mama\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/el-monstre-de-mama\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/el-monstre-de-mama\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/07\\\/20.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/07\\\/20.png\",\"width\":745,\"height\":496},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/el-monstre-de-mama\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/inici\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"El monstre de mam\u00e0\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"Carla P\u00e9rez Marti.\",\"description\":\"Psic\u00f3loga \u00b7 Sex\u00f3loga \u00b7 Terapia individual y de pareja\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Carla P\u00e9rez Marti.\",\"url\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/Carla-Perez-Marti.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/Carla-Perez-Marti.svg\",\"width\":286,\"height\":27,\"caption\":\"Carla P\u00e9rez Marti.\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/carlaperezmarti.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/6d1589389648537fc1309eaa7b06ae4a\",\"name\":\"wwwarcelona\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/785609962dcbe8bdcc5537bc56c1594ab82e8120397ba9f417f033abf812ee41?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/785609962dcbe8bdcc5537bc56c1594ab82e8120397ba9f417f033abf812ee41?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/785609962dcbe8bdcc5537bc56c1594ab82e8120397ba9f417f033abf812ee41?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"wwwarcelona\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"\u25b7El monstre de mam\u00e0 - \u3010 Carla P\u00e9rez Marti. \u3011","description":"Una amiga em confessava en to avergonyit que s'havia sentit mala mare, \u00abs\u00f3c un monstre\u00bb, em va dir. Per a mi, \u00e9s una mare admirable, que es passa les \u2713","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/el-monstre-de-mama\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"\u25b7El monstre de mam\u00e0 - \u3010 Carla P\u00e9rez Marti. \u3011","og_description":"Una amiga em confessava en to avergonyit que s'havia sentit mala mare, \u00abs\u00f3c un monstre\u00bb, em va dir. Per a mi, \u00e9s una mare admirable, que es passa les \u2713","og_url":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/el-monstre-de-mama\/","og_site_name":"Carla P\u00e9rez Marti.","article_published_time":"2026-07-13T10:42:39+00:00","article_modified_time":"2026-09-25T11:26:28+00:00","og_image":[{"width":745,"height":496,"url":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/20.png","type":"image\/png"}],"author":"wwwarcelona","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"wwwarcelona","Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/el-monstre-de-mama\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/el-monstre-de-mama\/"},"author":{"name":"wwwarcelona","@id":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/#\/schema\/person\/6d1589389648537fc1309eaa7b06ae4a"},"headline":"El monstre de mam\u00e0","datePublished":"2026-07-13T10:42:39+00:00","dateModified":"2026-09-25T11:26:28+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/el-monstre-de-mama\/"},"wordCount":1919,"publisher":{"@id":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/el-monstre-de-mama\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/20.png","articleSection":["Sin categorizar"],"inLanguage":"ca"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/el-monstre-de-mama\/","url":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/el-monstre-de-mama\/","name":"\u25b7El monstre de mam\u00e0 - \u3010 Carla P\u00e9rez Marti. \u3011","isPartOf":{"@id":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/el-monstre-de-mama\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/el-monstre-de-mama\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/20.png","datePublished":"2026-07-13T10:42:39+00:00","dateModified":"2026-09-25T11:26:28+00:00","description":"Una amiga em confessava en to avergonyit que s'havia sentit mala mare, \u00abs\u00f3c un monstre\u00bb, em va dir. Per a mi, \u00e9s una mare admirable, que es passa les \u2713","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/el-monstre-de-mama\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/el-monstre-de-mama\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/el-monstre-de-mama\/#primaryimage","url":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/20.png","contentUrl":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/20.png","width":745,"height":496},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/el-monstre-de-mama\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/inici\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"El monstre de mam\u00e0"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/","name":"Carla P\u00e9rez Marti.","description":"Psic\u00f3loga \u00b7 Sex\u00f3loga \u00b7 Terapia individual y de pareja","publisher":{"@id":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/#organization","name":"Carla P\u00e9rez Marti.","url":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Carla-Perez-Marti.svg","contentUrl":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Carla-Perez-Marti.svg","width":286,"height":27,"caption":"Carla P\u00e9rez Marti."},"image":{"@id":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/#\/schema\/person\/6d1589389648537fc1309eaa7b06ae4a","name":"wwwarcelona","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/785609962dcbe8bdcc5537bc56c1594ab82e8120397ba9f417f033abf812ee41?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/785609962dcbe8bdcc5537bc56c1594ab82e8120397ba9f417f033abf812ee41?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/785609962dcbe8bdcc5537bc56c1594ab82e8120397ba9f417f033abf812ee41?s=96&d=mm&r=g","caption":"wwwarcelona"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1791","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1791"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1791\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1793,"href":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1791\/revisions\/1793"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1792"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1791"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1791"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carlaperezmarti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1791"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}